sábado, 12 de junio de 2010

L'hort en juny 2010 - Geometries

(Fes un clic damunt la foto per a veure més imatges.)

La Primavera es transforma en Estiu malgrat que el cel al Campello a vegades semblava de Tardor. Els núvols grisos han passat i l’hort esclatà en colors i en una sàvia i senzilla geometria: línies secants, simetries, múltiples i divisors, angles, punt, superficies, corbes, esferes, cercles, verticals; optimització de l’espai. La bellesa és geomètrica perquè és Natura. I amb canyes hem muntat una arquitectura minimalista, tradicional i admirable per al cultiu de tomaques. Quan veges un canyar pensa en quantes coses ens regala a canvi de poqueta aigua.

domingo, 9 de mayo de 2010

Rafael Altamira






Rafael Altamira (Alacant, 1866 - Méjico, 1951) alcanzó prestigio como jurista, historiador y juez del Tribunal Internacional de Justicia de La Haya. Vivió muchos años fuera de sus lugares de infancia y mocedad; siempre con añoranza del Campello, donde pasaba temporadas en la finca de sus padres; y aún desde el exilio americano recordaba los espacios vivenciales más queridos: Alacant, El Campello, Oviedo.


Entre 1895-1905 escribió relatos en los que testimonia su amor por los paisajes mediterráneos. En ellos dibuja los trabajos y los días de las gentes de su juventud. Hemos seleccionado algunos fragmentos, puntitos de color que evoquen sensaciones e inviten a la reflexión cuando estemos en el Hort Escolar. [Fragmentos en Rafael Altamira: Cuentos de Levante y otros cuentos. Barcelona, Thule Ediciones, 2003]


Cuentos de Levante: pags. 10, 16, 30.-

“Como tantos otros, el padre de mi heroína emigró, aún siendo mozo, a la vecina costa de África. Allí segó, recogió esparto, cuidó viñas y huertas (…)¨


[…]


“El sentimiento del campo renació en aquel espíritu amamantado entre árboles, nidos y sembrados. Gozó de veras y respiró a pulmón lleno, a pique de hacer saltar los cordones del corsé. Y con este gozo, no hizo alto en la cena, sobria y pobrísima: en aquel frito de pimientos y tomates mezclado de salazón barato, y aquellas cebollas blancas, orondas, turgentes, que casi servían de pan”.


[…]


“ Tú no sabes –exclamó plantándose delante de Matilde-, no sabes lo que esto es para nosotros, hijos de una tierra siempre desfallecida en desmayos de sed, donde ha habido períodos de siete años sin que lloviera ni un solo día. Tú no sabes lo que es ver secarse las viñas, con los pámpanos rojos y abarquillados; como los almendros pierden la hoja y quedan sus ramas, delgadas y negras, dibujándose sobre el fondo limpio y azul del horizonte, semejando esqueletos carbonizados; como las mieses se quiebran y fallan; como las flores se cierran y marchitan y nada queda del campo más que las palmeras briosas y oscilantes, que ni dan sombra ni pan. Si hubieras visto como yo todo esto: las súplicas de toda esta pobre gente a Dios y a los santos, la miseria que aniquila, la emigración al África, que se impone, o las excursiones fatigosas a la Mancha y a la Castilla superior en demanda de trabajo, sabrías la emoción que nos produce ver cubierto, el cielo o tal cual jirón de nube que se agarra a la sierra y encapucha las cimas; la música suave y deliciosa que tiene para nosotros el gotear de la lluvia sobre la tierra, que exhala entonces su olor más agradable y embriagador y el interés con que seguimos el girar de los vientos, que ora nos traen, ora nos llevan el agua… Si no fuera por el Pantano –añadió tras breve pausa-, un pantano hermoso que tenemos allá arriba en la montaña y que recoge las lluvias para los días de escasez, la miseria sería permanente aquí. Gracias a él se puede regar cada mes, y a veces, en años lluviosos, más a menudo; y siempre es para nosotros una emoción el riego.


Pero cuando falta también el Pantano, o escasea su contenido, ¡adiós tierra!. Los pobres no pueden pagar diez, veinte, hasta treinta y cuatro duros que vale la hora de riego”.



Fantasías y recuerdos: pags. 147-148.



“(…) Afanes no dio otra señal de los ahorros que su gran economía debía producir, que la compra de dos tahúllas más, contiguas a la casa. Hizo de ellas huerta de patatas, habas, tomates, judías, calabazas y melones, según la estación (…)”.




lunes, 22 de febrero de 2010

FINCA MOROTE



El 17 de febrer professors i professores de l´Institut vam visitar Finca Morote, a la partida alacantina d´Orgegia, una de les poques finques de l’antiga Horta d’Alacant que encara roman activa. El seu propietari Tomàs va contar-nos l’origen de la hisenda, mostrant-nos conreus i instal·lacions. Va ser tot un viatge al llarg de l’historia d’aquest paisatge rural que no hauríem de perdre per manca d’interès o d’ajuda a un patrimoni tan ric d’experiències i de cultura.

La casa té l’origen al segle XVII, però serà molt modificada al XIX. Era d´uns mitgers establerts per En Pere Franquesa al Palamó i Orgegia, on hi ha una bassa que arreplega l’aigua de vessants i brolladors i dona reg a Morote. Gràcies a la preciosa aigua i a l’esforç de les famílies llauradores s’ha anat construint aquest paisatge d’agricultura mediterrània, de secà i d’hortets.

Els bancals baixen en suau pendent cap a Vistahermosa. La civada i les hortalisses encara no es veuen, però si garrofers, moltes oliveres, magraners, codonyers, ametllers i un projecte interessant: vinya supervivent de la plaga fil·loxera, d’abans de 1910. També hi ha arbres útils, la palmera datilera, el llorer, el lledoner, paleres i figueres a la vora de les sèquies. I colomes, paons reials, un matxo i gossets.

Ja dintre, Tomàs ens explicà el funcionament d’una moderna almàssera amb maquinària d’última tecnologia. El resultat és oli verge extra, d’extracció en fred i alta qualitat. Prop conserva la vella almàssera, de rutllo de pedra que girava mogut pel matxo o un ase mentre xafava olives negres. Al costat, en altre magatzem, està la bodega amb els cups i tonells. Tot envoltat per un món d’eines i objectes del passat rural: esportins, una premsa de ferro del XIX (construïda per la Metal·lúrgia Aznar d´Alacant), tisores de podar, destrals, martells, un carro, forcats, cistelles, cabassos, pales, forquetes, cresols, mesures de capacitat de líquids, ampolles, càntirs, botiges. Ens cridà l’atenció els colors i les textures dels materials: espart, fusta, pedra, argila, llauna, bronze, ferro forjat, vidre…

Finca Morote és un racó hortolà amagat entre l’autovia i la intensa urbanització costanera. Recolzem aquest tros de vida.

ÀLBUM FOTOGRÀFIC: http://picasaweb.google.es/boirita/FINCAMOROTE#

domingo, 10 de enero de 2010

Juego puzzle. Girasol del huerto.

Si quieres ver si eres capaz de recomponer este girasol descompuesto en piezas, pincha sobre él para realizar el puzzle.



P9280060 - online jigsaw puzzle - 35 pieces